Benvinguts al Museu del Pessebre de Catalunya, un espai únic on descobrir una de les tradicions amb més història i dedicació del nostre país, el pessebre. Vine i camina pels carrerons orientals, descobreix què amaguen les finestres, ressegueix les roques i admira els arbres sota el firmament nocturn. Els diorames i les figures de la nostra col·lecció t’esperen al cor de Montblanc. Us sorprendrà!
La curiositat del mes
Sabeu qui eren els Mags d’Orient?
Segons l’evangeli de Mateu, que és l’únic relat bíblic dels quatre canonitzats que fa referència a la visita dels Mags de l’Orient a Jesús, hi podem llegir: “Uns mags vinguts d’Orient arribaren a Jerusalem i preguntaren: <<On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’Orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge>>. Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem”.
Segons una analitzada lectura demostra que, en cap cas, es fa referència que aquests Mags fossin Reis, ni tan sols indica quants eren. La creença-tradició en els “Tres Mags” no es consolidarà fins al segle IV; l’evangeli apòcrif de Tomàs, ens relata que al nen Jesús el visitaren tres legions de soldats, i el citat fragment de l’evangeli de Sant Mateu, parla de tres ofrenes que li concediren: or, encens i mirra, simbolitzant respectivament el poder, la divinitat i la humanitat. Tres legions, tres regals, els teòlegs doncs van pensar que els Mags també havien de ser tres.
Per què se’ls va definir, tanmateix, amb l’adjectiu de “Mags”?: En grec (idioma de l’evangeli de Mateu), el terme magos podria traduir-se com a “savis”. A Pèrsia, de fet existia una casta religiosa de sacerdots que es coneixien com a “mags”, amb grans coneixements en astrologia. La lectura dels astres a més, era considerada com una mostra de saviesa.
En qualsevol cas, la creació dels personatges dels Tres Reis d’Orient no seran referenciats amb els noms que els coneixem actualment fins al segle VI. En el mosaic de la Basílica de Sant Appolinare Nuovo de Ravenna (565), apareixen per primera vegada els noms adaptats a les diferents realitats culturals del món, per l’església (Europa, Àsia i Àfrica): Gaspar (procedent dels àrabs, simbolitzant la maduresa o el present), oferint encens; Melkon (dels perses, simbolitzant la vellesa o el passat) oferint or; i Baltassar (dels indis, simbolitzant la infantesa o el futur), oferint la mirra. Fins al segle XIV no s’assumirà la presència d’un mag negre, que a mitjans dels segle XVI ja serà completament assumida en la iconografia artística.
