El Museu del Pessebre de Catalunya, ubicat al bell mig de la vila medieval de Montblanc, és un espai incomparable habilitat per recuperar, preservar, recercar, custodiar, conservar, estudiar, difondre i divulgar tot el ric i extens Patrimoni Nacional Pessebrístic Català i ensenyar l’art del pessebrisme; des de figures de pessebre ancestrals, diorames dels millors pessebristes i associacions catalanes, fins a esbossos, fotografies, documentació, la biblioteca i hemeroteca més gran de Catalunya sobre temàtica pessebrística, retallables de paper, músiques nadalenques, segells numismàtics i filatèlics, texts teatrals de Passions i Pastorets, biografies d’artistes i artesans pessebristes, etc., així com exposicions fixes, renovables, temporals o itinerants, que constitueixen un àmbit d’estudi científic permanent sobre la cultura, història, tradició i futur del Patrimoni Cultural i Etnogràfic dels Pessebres i Calvaris.
A més, aquest Museu disposa també d’una gran col·lecció de pessebres procedents d’arreu del món, construïts amb materials diversos; com també d’ornaments i motius decoratius nadalencs. El seu caràcter innovador és total.
L’edifici en si mateix ja és un patrimoni insòlit. De fet, la seva espectacular i singular façana principal fou declarada el 2020 Bé Cultural d’Interès Local pel mateix consistori montblanquí. I creiem que tot el conjunt museològic aviat hauria de ser declarat per la Generalitat de Catalunya Bé Cultural d’Interès Nacional, per les seves grans obres d’art albergades i custodiades; la seva única incomparable forma d’exhibició del seu contingut; una adaptació universal, també inusual, introbable i especial, dissenyada per a tots els públics…; en definitiva, com la majoria d’espectadors diuen al finalitzar la seva visita en aquest emplaçament, és un Museu de caràcter excepcional i singular.
Desgranem una mica l’edifici: l’exterior està inspirat i situat en una antiga establia (motiu que ens suggereix ja referències pessebrístiques). La façana principal d’aquest Museu ens il·lumina la mirada amb els estels i vitralls plens de color. Coronada per un ràfec enteixinat que a la nit també està ple de llum. Hi ha també unes gàrgoles amb motius bíblics al·lusius al Nou Testament. En destaca també la parra de ferro forjat que surt de les entranyes de llurs parets per abraçar l’edificació i tothom que hi entra. Gràcies al teixit artístic i artesanal de la Conca de Barberà la fisonomia d’aquest Museu del Pessebre és única i emblemàtica a Catalunya. Manca la façana posterior esgrafiada, que segurament es realitzarà a partir dels anys 2023-24. I també un pessebre animatrònic de grans dimensions, en moviment en la cantonada central.
Quan ens endinsem en l’interior de l’edifici esdevenim com una «figureta de pessebre», amb recreacions museològiques i escenogràfiques tematitzades, caminant pel mig de carrerons basats en l’arquitectura oriental i hebrea dels primers temps; hi ha pous, portalades, finestres on hi observem diversos diorames representatius d’associacions pessebristes catalanes… Són realitzacions espectaculars tant en escenografia com en construcció. Ens enfilem per una escalinata amb unes branques de ferro forjades laterals i una magnífica barana de corda obrada in situ amb ferro calent, i si mirem enlaire hi podem observar un celatge-firmament amb més de dotze mil punts de llum, constel·lacions, nebuloses, cometes, estels fugissers. Arribant a la primera planta amb roques, balmes i oliveres mil·lenàries, arbres i altres elements que fan sentir el públic dins un miratge que l’apropa al passat i al present, amb una esplèndida i magnífica exposició permanent de Calvaris. Una tradició recuperada de l’oblit que antigament els pessebristes catalans feien quan finalitzava el cicle nadalenc i s’iniciava el cicle quaresmal era que es dedicaven a construir diorames de la Passió, o bé escenes de la Setmana Santa, conjunt de diorames que representen la vida adulta de Jesús. Malauradament a Catalunya ja fa dècades que aquesta tradició es va perdre. Els diorames estan realitzats per artesans d’associacions catalanes de pessebristes de més renom actual. I les figures són de «palillo» que vol dir realitzades a mà, peces úniques d’un incalculable valor patrimonial, cultural tradicional, històric i artístic. Es tracta de la millor col·lecció de figures de Calvari que existeix a Catalunya i Europa, obrada pel prestigiós escultor universal de figures de pessebre del barri de Sants, Martí Castells i Martí (Barcelona, 1915-1995), l’escultor més prolífic de figures de pessebre del segle XX, el més detallista, que destacava per la seva senzillesa personal i genialitat artística, art amb el que va modelar una amplíssima gamma de figures. Mestre en captar gestos i actituds, representar tipologies i abillaments, omplia de realisme els seus personatges amb enorme sensibilitat i delicadesa artesana i artística. Sens dubte aquesta planta dels Calvaris és de les més originals, curiosa, singular i espectacular d’aquest Museu del Pessebre de Catalunya.
La segona planta polivalent està dedicada actualment a una exposició monogràfica temporal «Una vida per al Pessebre», amb una cinquantena de diorames de Joan Mestres i Baixas (Sant Joan Despí, 1925-2013). Escenes hiperrealistes, detallistes i minucioses (amb petits colomets de només 1 mil·límetre d’alçada). Sens dubte un dels més destacats dioramistes i paisatgistes del segle XX, de renom internacional.
A la tercera planta s’hi troba l’Escola-Taller de Pessebrisme on s’hi desenvolupen programes d’educació no formal concebuts per experimentar tot el procés de creació d’un diorama, com ara cursos i tallers dirigits, centrats, adaptats i especialitzats sobretot a un públic d’educació especial, amb un equipament únic a la Comarca que a poc a poc va agafant embranzida. També s’hi fan visites acompanyades, tallers d’emmotllat, conferències, exposicions, mostres, concerts, activitats, portes obertes, publicacions i edicions complementàries… El Museu del Pessebre de Catalunya cerca ser i crear un espai socioeducatiu i didàctic referent nacional al país, que es converteixi en punt de trobada artístic, d’investigació i preservació del Pessebrisme Català.
En aquest emplaçament museològic, per manca d’espai, no hi ha exposades al públic en general totes les col·leccions. El fons museogràfic és actualment de més de 19.500 figures i diorames provinents principalment de Catalunya, destacant peces rellevants d’escultors pessebristes com Ramon Amadeu, Domènec Talarn, Lli Fèlix, Salvador Masdeu, Pere Teixidor, Daniel José, Josep Prats o Pep del Nàs, Lluís Carratalà, Martí Castells, Manel Muns, Josep Traité, Colomer, Bertran, etc., per a ressaltar-ne dels més importants a nivell català.
I a nivell internacional, trobem col·leccions procedents de Nàpols, Tirol, Txèquia, Alemanya, Polònia, Cracòvia, Portugal, La Provença, Xile, Perú, Colòmbia, l’Equador, Mèxic, el Pakistan, el Congo, Tanzània, Kènia,Rússia, el Senegal,el Nepal, Indonèsia, Vietnam, el Japó, Filipines, Xina, Bangladesh,etc., dissenyades i construïdes amb infinitat inimaginable de materials diversos. Constituint i conformant una col·lecció especialitzada única en l’àmbit nacional (i com es pot percebre també en l’abast internacional).
Després de gairebé 25 anys de defensa de la Cultura, el Museu del Pessebre de Catalunya no defalleix i cerca ser un espai referent nacional i de país. Confiem que ben aviat aquest Museu sigui inscrit per Cultura de la Generalitat de Catalunya i pel Servei de Museus i Patrimoni en la Xarxa i Registre de Museus de Catalunya. És l’únic Museu d’aquestes referències i característiques de l’exponent Pessebrístic Català existent. Per tant, creiem i reivindiquem que s’ho mereix, com ho ha demostrat amb escreix tot l’equip col·laborador de la Fundació Museu del Pessebre de Catalunya en la seva trajectòria durant tots aquests darrers anys, ja que és un Museu únic al nostre país i també en el marc comunitari europeu, on atrau turistes i visitants d’arreu del món, que afavoreix i contribueix així amb la Inscripció a la Unesco que el Pessebrisme sigui declarat Patrimoni Mundial Cultural Immaterial de la Humanitat.
Recordem totes les institucions, persones i entitats que hi han donat suport i continuem cercant aliances amb aquelles que encara desconeixen aquesta tasca de treballar per un objectiu comú: el Patrimoni Pessebrístic Català. Confiant en el diàleg i els acords.
Així mateix, donem gràcies a les institucions que fins ara hi han sabut col·laborar: Fundació La Caixa, Diputació de Tarragona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Fundació Martí L’Humà-Tot Conca, Federació Catalana de Pessebristes, Grup Social Once, Aprodisca, Oficines i Patronats de Turisme, Direcció General d’Endesa, entre molts d’altres.
El conveni, en estudi, amb l’Associació Aprodisca/Tilmar, amb el vincle de les Fundacions La Caixa i Once, ha de permetre fer del Museu una eina de primer nivell en el camp de la integració social de les persones amb discapacitats o diversitats funcionals i aquelles que es troben en risc d’exclusió social.
Article publicat a la revista diocesana ‘Església de Tarragona’ de novembre-desembre de 2022