Es desconeix l’origen exacte de la figura del caganer. És possible que neixi a Itàlia, com la majoria de figures del pessebre, i no és fins el segle XVIII que s’introdueix a les cases catalanes com a element de decoració del pessebre. El fet de ser una figura relativament nova, popularitzada des de finals segle XIX fins l’actualitat, els pessebristes professionals no acostumen a posar-lo als pessebres artístics. Més aviat és una tradició popular que es col·loca a les llars familiars. La seva simbolització vol representar el retorn a la terra de tot allò que fa que fructifiqui, així com portar sort, prosperitat i alegria a les llars.
En el Museu del Pessebre de Catalunya només trobarem la figura del caganer com a indicador visual a les portes dels lavabos. Aquestes figures van ser modelades l’any 2004 pel pintor i escultor Scaramuix, Joan Romaní Bonfill.
Il·lustrador, artista i dibuixant que era conegut pel pseudònim “Scaramuix”. Nascut a Barcelona l’any 1956, però establert a Taradell, morí als 69 anys, el 14 d’agost de 2025 per un accident de trànsit a Sanaüja (La Segarra).
Joan Romaní era una figura reconeguda i estimada tant per la trajectòria artística com pel caràcter proper i el sentit de l’humor. De formació autodidàctica, va transitar amb talent i llibertat entre la il·lustració, el còmic i el conte infantil. El seu pseudònim, Scaramuix, es va convertir en els anys, en sinònim d’imaginació, crítica irònica i una sensibilitat aguda per captar les emocions humanes.
Entre les seves obres més conegudes destaca la col·lecció de contes infantils d’en “Fermí i la Valentina”, una sèrie molt estimada per diverses generacions de lectors. També va col·laborar amb revistes emblemàtiques del còmic i la cultura, com ara Bésame Mucho, Cairo, El Víbora i El Tatano i va participar en projectes com ara “Història de Catalunya” i “Tintín a Barcelona”. A més, la seva producció inclou nombroses paròdies i obres que combinen l’humor, crítica social i estètica molt personal.
Una de les seves darreres aparicions fou quan es va inaugurar l’exposició: “No es bo que l’home estigui sol”, una mostra íntima i reflexiva en que explorava el tema de la solitud a través d’un personatge tragicòmic: un nàufrag en una illa pedra, símbol d’aïllament però també d’ironia quotidiana. “Els qui ens dediquem a dibuixar, a escriure… ens passem moltes hores sols”, afirmava l’autor en una entrevista.
A nivell pessebrista als anys 80 amb la seva parella Pepa Brasó, creen unes figures d’estil modern reproduïdes en resina, extretes com si fossin d’un còmic infantil, divertides i alegres. També edita un llibre “Bon Nadal !” de la col·lecció d’en Fermí, el ratolí pagès.
L’any 2004 modela per exclusiva les figures dels “Caganers” del Museu del Pessebre de Catalunya, de Montblanc.
